OFF BELLERA
CAIXAFORUM BARCELONA
CÒMIC. SOMNIS I HISTÒRIA
L'exposició que vam visitar s'anomena "Còmic. Somnis i Història", la qual està disponible del 29 de setembre de 2022 al 15 de gener de 2023.
En aquesta exposició podem trobar un recorregut per la història del còmic, on ens mostra diversos còmics originals tant d'exemplars molt coneguts, com ara, Tintin, Snoopy o Els Barrufets, com d'altres que no en són tant. A més a més, hi trobem esbossos originals, que ens mostren el procés de creació d'un còmic.
Personalment, és una exposició que em va agradar molt, i que vaig poder gaudir en veure còmics que van ser molt presents a la meva infància. I m'ha sorprès com a través d'unes il·lustracions i bafarades, podem veure com eren les societats en les diferents èpoques, ja que, els autors acostumaven a fer crítiques d'aquestes.
PANORÀMIC
El dimecres 9 de novembre del 2022 vam visitar diverses exposicions del festival "Panoràmic" a la Roca Umbert, Granollers.
Icons
La primera exposició que vam visitar anomenada "Icons" (Icones en Català), és dels artistes Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger i està comisariada per Andrés Hispano. La podem trobar del 20 d'octubre al 27 de novembre del 2022 a la sala Dents de Serra de la Roca Umbert.
Aquesta exposició és un projecte que ens mostra imatges icòniques de la història de la fotografia internacional. Ho fa recreant aquestes fotografies de manera tridimensional amb construccions de diferents materials i fotografiant aquestes construccions de manera que es vegi com s'ha recreat cada imatge. Al costat de cada obra hi podem veure la comparació de la imatge real amb la imatge recreada.
Personalment, considero que va ser una exposició molt entretinguda i interessant de veure, i de la qual vaig poder gaudir. Em sembla molt interessant el plantejament que es van fer els autors per realitzar una exposició com aquesta i la gran capacitat imaginativa que han hagut de tenir per recrear cada element que composa l'obra. És molt recomanable.
Bringing intimacy into the landscapes
Bringing intimacy into the landscapes (Portant la intimitat als paisatges) és la segona exposició que vam visitar. Un projecte dels artistes de Riverboom que fa un homenatge a Anselm Adams, el mestre del paisatge Americà del segle XX. Aquesta exposició la podem trobar del 20 d'octubre al 27 de novembre del 2022.
Aquest projecte consta de diverses fotografies de paisatges d'Amèrica on hi apareix una persona ensenyant el cul. Aquesta aparició està posada de manera discreta, fent que t'hagis de fixar per poder veure el cul en cada imatge.
Les obres representen la intimitat en els paisatges, és a dir, ha volgut col·locar en diversos paisatges una part íntima del cos humà.
Personalment, considero que és una exposició còmica per passar una bona estona, ja que, no avorreix i tampoc és massa extensa.
Violència natural
Per últim, vam visitar l'exposició anomenada "Violència natural", un projecte de l'artista i fotoperiodista mexicana Mayra Martell comissariat per Paula Laverde i Laia Casanova. La podem trobar del 20 d'octubre al 27 de novembre a la Roca Umbert.
Aquesta exposició consta de diverses fotografies fetes per la mateixa artista on ens mostra dues històries molt dures que es viuen diàriament en algunes zones de Mèxic, el seu país.
La primera història és la de "Ciudad Juárez", en aquesta ens mostra paisatges urbans on hi ha desaparicions de nenes i violacions diàriament i molta publicitat de droga. A més a més, hi ha la possibilitat de visualitzar una petita peça audiovisual mostrant-nos diverses històries reals viscudes per nenes i dones.
La segona és la de la ciutat del Perú "Cerro de Pasco", on les activitats mineres han explotat les muntanyes i part de la ciutat per afavorir la indústria de la mina, obligant els seus habitants a abandonar-la.
Personalment, considero que és una exposició molt interessant a causa de les històries explicades, però alhora, una exposició molt dura i que et deixa tocat després d'assabentar-te de la dura realitat que es viu en aquelles ciutats.
CAIXAFORUM BARCELONA
"La Màquina Magritte"
La primera exposició s'anomena "La Màquina Magritte". Està dedicada a l'artista belga René Magritte i consta d'un recull de 65 pintures que han portat d'altres museus d'arreu del món i de col·leccions privades, i també podem trobar algunes fotografíes del pintor.
Em va sorprendre com Magritte tria diferents elements, objectes o figures, i amb aquestes crea diferents quadres jugant amb la repetició d'aquestes i els colors, de manera que tots són diferents
Personalment em va agradar molt aquesta exposició, i em va semblar molt interessant la seva manera del pintar, i que a partir de tant pocs objectes sigui capaç de crear tants quadres diferents.
El divendres 3 de juny vam anar al Caixa Fòrum de Barcelona a veure dues exposicions.
"Tattoo, art sota la pell"
La segona exposició s'anomena "Tattoo, art sota la pell". Aquesta consta de diferents quadres, objectes i obres que expliquen la història dels tatuatges des del seu principi fins avui en dia. També explica quines tradicions segueixen a diferents llocs del món relacionades amb els tatuatges.
Durant les diferents sales, podem veure exposades diferents obres dels artistes internacionals de tatuatges més importants. Aquestes estan fetes expressament per aquesta exposició.
Personalment, em va agradar i interessar molt tant l'explicació com les obres d'aquesta exposició, ja que és un tema que m'interessa i gràcies a l'exposició he pogut descobrir els seus orígens.
MUSEU DE GRANOLLERS
POSAR-SE AL LLOC DE L'ALTRE - LUZ BROTO
El dilluns 14 de març vam anar al Museu de Granollers a veure l'exposició anomenada "Posar-se al lloc de l'altre" de l'autora Luz broto.
L'exposició consistia en un experiment que van fer a l'institut Celestí Bellera fa anys, en que uns quants alumnes anaven a casa dels altres i vivien una setmana com si fossin ells, és a dir, vivint el seu dia a dia, fent les seves extraescolars, dormint al seu llit i estant amb les seves famílies.
Com que és difícil de tornar a fer l'experiment, hi havien exposats uns fulls amb una explicació per experimentar una petita part, com per exemple:
"En arribar, deixa el teu abric i la teva bossa a un dels compartiments de la prestatgeria. Agafa la bossa i l'abric d'un altre compartiment i surt al carrer. Torneu dues hores després."
CINEMA EDISON
"Sorry We Missed You" (2019)
Director: Ken Loach
Va néixer el 17 de juny de l'any 1936, a Nuneaton, Anglaterra.
Aquest es coneix com a famós director de cinema, tot i que també ha sigut militat Trotskista. El seu primer contacte amb les arts escèniques va ser al cap de vint-i-cinc anys, mentre estudiava la carrera de dret a Oxford, quan va decidir actuar al teatre de la universitat. Els seus interessos es van anar encaminant en l'art audiovisual, va anar creant diferents obres, com ara una sèrie de documentals el 1964. Finalment, el 1980, va dedicar el seu temps al cinema i a la televisió.
Gènere: Drama
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema contemporani
Format de la pel·lícula: Gran Pantalla (cinema)
Argument: El Ricky i la seva família han estat lluitant contra els deutes des de la crisi financera de l'any 2008. Afortunadament per a ells es presenta una gran oportunitat per aconseguir respirar una mica i optar, fins i tot, a una mica d'independència gràcies a una nova furgoneta. La família decideix crear una franquícia de lliuraments a domicili. És una feina dura i que la dona de Ricky sigui assistent no és una cosa que facilita la situació. Tot i això, la família es mostra decidida a mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin en el camí.
RECURSOS VISUALS
Plans i moviment: Utilitza generalment plans fixes i de poc moviment, no hi ha gaire variació.
Posada en escena: La posada en escena molt realista, freda i trista.
Actors principals: Kris Hitchen (Ricky Turner), Debbie Honeywood (Abbie Turner), Rhys Stone (Seb Turner), Katie Proctor (Lisa Jane Turner).
Escenografia: Podem observar escenaris domèstic, quotidians i urbans.
Banda sonora: Know How (Kings Of Convenience)
To del llenguatge:To esquinçat, aspre, sense aparent romàntic.
Llum i Color: Generalment freds.
Vestuari: Obtenen un vestuari comú, un vestuari dins de lo normal.
DESCRIPCIÓ D'UN PERSONATGE
Liza Jane Turner
La Liza Jane Turner interpretada per l'actriu Katie Proctor és la filla petita d'en Ricky i l'Abbie Turner. És una noia d'onze anys que destaca per ser molt madura i responsable respecte la seva edat, i en comparació al seu germà gran. La Liza durant la pel·lícula mostra la seva voluntat per intentar ajudar i facilitar els problemes de la seva família, però també la podem veure plorant i espantada per la difícil situació a casa i el comportament dels seus familiars.
DESCRIPCIÓ D'UNA ESCENA
Una de les escenes de la pel·lícula és aquesta de la fotografía, que ens mostra un moment en que pare i filla han acabat de disfrutar d'un dia junts de treball, on la filla ha ajudat al seu pare ha entregar tots els paquets. Aquesta escena és especial perquè mostra que al no tenir l'oportunitat de passar temps junts, quan per fi poden estar junts intenten passar-s'ho el millor possible malgrat les circumstàncies amb la difícil situació a casa seva.
En aquesta escena la filla li dona les gràcies al pare amb la frase "thanks for the great day", agraïnt-lo per haber passat una bona estona junts"
FUNDACIÓ MIRÓ
El sentit de l'escultura
El divendres 17 de desembre de 2021 vam anar a la Fundació Miró, a Barcelona, a veure l'exposició anomenada "El sentit de l'escultura", comissariada per David Bestué. Es tracta d'un recorregut per a diverses zones d'escultura moderna i contamporània anomenades "Ars Infamis", "Present Continu", "Contacte" i "Un Cos Nou".
Aquesta exposició ens mostra com l'escultura del segle XX intenta d'anar més enllà de la representació i la generació d'imatges, i com canvia al llarg del segle XXI, amb l'aplicació de noves tècniques i nous imaginaris i sensibilitats. Podem veure mostres de l'època premoderna, però se centra sobretot entre els principis del segle XX i l'actualitat.
El títol de la exposició surt dels escrits del poeta i lingüista Mario Montalbetti. En els qual defensa el «sentit» de manera literal.
Personalment, em va agradar l'exposició i em van sorprendre l'originalitat d'algunes obres.
El passat divendres 12 de novembre de 2021 vam anar al MACBA a veure varies exposicions.
MACBA
En temps real
Una d'elles és l'anomenada "En temps real". És una exposició de Rafael Tous comissariada per Antònia Maria Perelló i Claudia Segura.
Es tracta d'una col·lecció d'art conceptual basada a Catalunya, amb obres molts artistes diferents els quals es van agrupar a l’entorn d’exposicions i espais culturals alternatius.
Consta de diferents obres que retraten moments i pràctiques artístiques concretes.
Una de les obres que em va cridar més l'atenció va ser la d'Eugènia Balcells anomenada "SupermercART". On hi podem observar varies tires de plàstic amb objectes diferents a dins de cada tira, els quals els podem trobar al supermercat.
Apunts per a un incendi dels ulls
La següent exposició anomenada "apunts per a un incendi dels ulls" està comissariada per Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna) i Hiuwai Chu.
Consta d'un conjunt d'obres de pintura, escultura, treball amb paper, videoinstal·lació, performance, fotografia i tèxtils exhibides per primer cop a Barcelona.
Tota l'exposició tracta d'una metàfora, la qual ens obliga a qüestionar-nos el predomini de les coses visuals. Ens obliga també a utilitzar la nostra imaginació, i a fer servir tots els nostres sentits.
El títol de l'exposició prové d'un poema de Gabriel Ventura, ja que concorda amb el tema.
Personalment em va semblar una exposició molt interessant.
Un segle breu
L'última exposició que vam visitar s'anomena "Un segle breu" i està comissariada per l'equip curatorial del MACBA.
Es tracta d’un recorregut cronològic d'algunes obres destacades de la Col·lecció MACBA al llarg del temps, concretament des de 1929 fins avui. Està explicat des de la perspectiva de Barcelona i el seu context.
Amb aquesta exposició podem observar els canvis en la mirades particulars que ha tingut aquesta col·lecció des del principis.
Personalment, aquesta exposició ha sigut la que més m'ha agradat, perquè és molt visual gràcies als colors utilitzats, i cada obra et transporta a una època diferent i t'explica què estava passant en aquell moment.
SANTA MÒNICA
Tabula rassa
El dimarts 9 de novembre vam anar a veure l'exposició anomenada "tabula rassa" dels artistes Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. Es va inaugurar l'any 2000, i ara la podem veure exposada a l'espai d'arts Santa Mònica (Barcelona).
És una exposició caracteritzada per un joc amb les llums i les ombres, el qual crea un efecte especial.
A l'entrar a l'exposició podem veure unes imatges projectades en una gran tela. I si entrem dins d'aquesta, pel darrere ens trobem amb un projector que les projecta. Les imatges es queden projectades durant una estona de manera que quan s'apaga el projector es segueixen veient, i això representa la memòria.
Una altre cosa molt xula d'aquesta exposició és que podem jugar posant-nos davant del projector, de manera que quan s'apagui també es vegi la nostra silueta.
En la meva opinió, aquesta exposició em va agradar molt, trobo que és molt xula de veure, ja que els efectes especials que crea et deixen amb la boca oberta.
PANORÀMIC
El dit a l'ull:
fotografia inconscient
Aquest divendres 15 d'octubre de 2021, hem anat a veure una exposició al Museu de Granollers anomenada "El dit a l'ull: fotografia inconscient", comissariada per Joan Fontcuberta.
Vam tenir l'oportunitat de que l'artista Francele Cocco ens la exposes i expliques detalladament.
Aquesta exposició consta de diferents obres de mida mitjana de fotografies, excepte una d'elles que és un vídeo.
A mi, personalment m'ha semblat que aquesta exposició és original, ja que cada obra és molt diferent i cadascuna té una historia molt diferent al darrere. Però totes comparteixen una cosa en comú, totes són fotografies inconscients tal com diu el títol.
Itineraris panoràmic per la ciutat de Granollers
El dimarts 19 d'octubre de 2021, vam fer una segona visita al festival "Panoràmic". Aquest cop vam anar a la Roca Umbert a veure diferents exposicions comissariades per Andrès Hispano, seguint tres itineraris.
En el primer itinerari hi ha les exposicións "No place like home"de Weronika Gesica, que eren obres representades a cases, "One minute forever" de Erwin Wrum, on es tractava de fer escultures ràpides amb persones i objectes, i "Carles Barba, Caçador d'imatges", on s'hi exposaven diferents vídeos relacionats amb el cinema i música.
En el segon itinerari vam veure "The immortal Jellyfish" de Rosana Antolí, la qual era interessant perquè s'exposava dins d'una tèrmica.
Per últim, del tercer itinerari, "El llegat afrofuturista" de Mercè Alsina, en la qual podem veure obres de tot tipus relacionades amb els africans i la negritud.
Totes m'han semblat molt interessants, originals i diferents entre elles, encara que totes segueixen el mateix lema "Incertesa, atzar i predicció”.
Les que més m'han agradat són "One minute forever" perquè era interactiva i m'ho vaig passar bé fent les diferents escultures, i "El llegat afrofuturisme" perquè és molt variada i entretinguda.
Reacció en cadena
El dimarts 9 de novembre vam anar a veure l'exposició anomenada "Reacció en cadena" al museu d'arts Santa Mònica. Aquesta exposició pertany als artistes Dina Kelberman i Jonathan Brown i, està comissariada per Andrès Hispano i Fèlix Pérez-Hita.
Aquesta exposició és contemporània ja que utilitza l'Internet, un element molt modern.
Tracta com ja diu el títol, d'una reacció en cadena de fotografies, és a dir, són quatre columnes de temes totalment diferents en que cada una conté imatges diferents, però que totes comparteixen alguna cosa en comú, ja que cada imatge està inspirada en l'anterior i així es crea una seqüència d'imatges.
En la meva opinió, aquesta exposició m'ha agradat i m'ha sorprès, ja que mai havia pensat que es podria fer una exposició creant una seqüència de d'imatges de reacció en cadena. I m'ha semblat una molt bona idea, i penso que ha quedat un molt bon resultat.
