La Bruna té por a la gent, porta molt temps tancada a casa, i decideix sortir, en un moment es creua amb un grup de gent i canvia de vorera, al canviar veu un carreró amb un noi que intenta obrir una porta però després d'intents fallits se'n va, amb el que la Bruna s’ha fixat és que hi ha el seu nom escrit. Amb por, s’apropa i entra, apareix a la platja i confusa, un grup de nens, l’animen a córrer i anar a l’aigua. Poc a poc s’anima i en un moment quan s’està fent de nit, busca la porta per tornar i ja no està, només queda el seu cartell amb el seu nom al terra, mirant espantada, s’adona que hi ha un noi amb una porta similar al fons de la platja, però no és la seva.