La Bruna va a comprar el pa al forn del seu poble.

Surt del forn amb una barra de pa a la mà, (lentamen i inquieta).

Mira les dues bandes del carrer (amb un sentiment de por).

La Bruna (incòmoda) topa amb un grup de nois i noies (parlen i riuen entre ells). 

Canvia de vorera (espantada i ràpida), i va a  un carreró (estret).

Troba un noi (el mira desconcertada i sorpesa), que intenta obrir una porta (fa força i expressa certa angustia). 

El noi (cansat), es dóna per vençut.

La Bruna s’apropa (lentament) a la porta al veure el seu nom penjant d’un cartell (extranyada).

Es troba davant la porta (amb incertesa), la intenta obrir (amb força) i la porta s'obre (amb gran facilitat).

Creua la porta (tota sobtada) i apareix a la platja.

 Diferents joves (contents i entusiasmats) l’animen a gaudir amb ells.

 La Bruna (amb por) dubta.

 Tanca la porta (discretament) i desapareix (instantàniament). 

Ella, (espantada) decideix anar amb aquella colla (l’espera divertida).

Corren (rient, saltant, jugant…) i ella els segueix (divertida, alegre i menys poruga que abans).

 Decideixen jugar a jocs, entre ells voleibol. 

El sol es comença a pondre.

S'asseuen tots plegats.

 Gaudeixen d’unes pizzes (entre rialles, diversió i felicitat).

 

(Més tard…)

 

La Bruna busca de nou la porta.

No troba la porta (exasperada i nerviosa).

Es fixa millor i veu que només hi queda el cartell amb el seu nom escrit al terra (el mira sobtada).

Veu un noi (poruc) al fons de la platja.

Ell obra la mateixa porta però aquesta vegada amb un nou nom, amb un nou destí, amb un nou impuls i una nova por que superar.

La Bruna corre cap a la platja (contenta), ja que ha superat tot allò que la limitava a viure la vida.

S’envolta de gent (alegre i amb ganes de passar-ho bé).

Deixa de córrer (somriu).